dear john, dear paul

Una primera carta volant d'Adelaida a Brooklyn. Podriem imaginar que així és com John M. Coetzee va proposar a Paul Auster un projecte només apte per a nostàlgics: epístoles. També podriem suposar que ho van concertar per correu electrònic (tot i que desestimable, tenint en compte la tecnofòbia d'ambdós) o en algun festivalet literari al qual haurien coincidit abans. En tot cas, aquí les tenim: Ara i aquí (Edicions 62, 2012), un intercanvi de correspondència entre el Nobel originari de Sud-Àfrica i l'escriptor novaiorquès. Tatxàn!


Mal que els pesi a les celebritats literàries, però, sembla que la promesa correspondència no ha tingut gaire èxit. A Coetzee i Auster els ha traït la creença que un escriptor, pel mer fet de ser-ho, pot anar pel món parlant del que li doni la gana sense tenir-ne la més mínima idea. Com afirma Terry Eagleton en un article força destructiu, What am I to make of this, John? Efectivament, Terry Eagleton considera que el que Coetzee i Auster opinin sobre la crisi econòmica o sobre el món de l'esport no té més importància que el que n'opini jo i es carrega el llibre emparant-se en el fet alleujant que, quan dialoguen sobre crítics literaris, tant Auster com Coetzee confessen no ser dels que foten cops de puny a qui els critica malament. D'altra banda, John Crace també escriu unes cartes-resum del llibre tant gracioses com poc pietoses. 


Il·lustració de Sturt Krygsman.

Però, per allò de la diplomàcia i perquè no subscrivim a ningú del tot, continuarem endavant com si no haguéssim llegit tals articles demolidors. Tot i la lleu decepció dels moments esportius i l'arquejament de cella quan es posen a debatre sobre la crisi econòmica, les cartes plantegen algunes qüestions l'interès de les quals permet la recomanació del llibre: hi ha la idea de la llengua materna, infinits noms a subratllar en matèria de poesia nord-americana, la idea de com els telèfons mòbils i la tecnologia de l'instant poden afectar la mecànica de la literatura, el problema de l'estudi de la ficció com una autobiografia amagada de l'escriptor o la confusió entre autor i narrador. Aquesta última qüestió, l'etern problema de Coetzee, es materialitza quan una dona britànica li envia una carta criticant-li el fet que, a Home lent, un personatge secundari faci comentaris antisemites. Aquí, Coetzee afirma:

La veritable qüestió es planteja en el moment que et fan posar a la defensiva i en la sensació d'enfonsament que se'n segueix, la sensació que la bona voluntat entre lector i escriptor s'ha evaporat, una bona voluntat sense la qual la lectura perd la seva joia i escriure comença a convertir-se en un exercici no desitjat i carregós. ¿Què s'ha de fer després d'això? ¿Per què continuar quan les teves paraules són examinades escrupulosament per trobar-hi desdenys encoberts i heretgies? És com retornar entre els puritans. 

Recurrent, també, el tema e-books i tecnofòbia. Il·lustració de Ben Wiseman.

De fet, el "problema" de les cartes és força concret. Contradint a Eagleton, no hi ha cap raó per la qual Auster i Coetzee no puguin dir que passen hores mirant esports (i més, com bé ens informa la Carlota Surós, si els esports són un tema recurrent en l'obra d'Auster). El problema principal, però, és que no s'espera de Coetzee i Auster que parlin d'esports. Se n'espera intríngulis sobre el món del novel·lista. Se n'espera tècniques, crítiques mútues. En definitiva: se n'espera, potser erròniament, pura literatura en vena. Són dues celebritats literàries que refusen parlar molt directament de la seva obra i es dediquen a abordar-la pels marges, i aquí rau el problema de fons d'aquestes cartes: estadísticament, pocs dels possibles lectors d'aquest llibre tenen interès en saber què opina Coetzee del bàsquet. Es tracta, doncs, també, d'un greu problema d'expectatives que, un cop superat, pot desembocar en una agradable valoració de l'obra.

Més enllà del que han escrit sobre paper, però, és curiós imaginar-se la parella d'escriptors en les trobades que van tenint en festivals literaris i que se'ns relaten de tant en tant ("Va ser tant bo trobar-te aquí", "va ser tant agradable passar una estona junts allà"). Ja sé que són dos homes d'integritat, però a vegades m'imagino la idea que, a l'hora de trobar-se de veritat, es posessin tímids i s'evitessin durant tot el festival, nerviosos, per acabar tornant a casa i, en la comoditat de l'esfera coneguda, escriure, altre cop, Dear John i Dear Paul.