encara no és goethe

He pensat que el tema de la konkrete poesie seria una bona manera de recuperar aquest blog trist i abandonat, encara que sigui per saludar d'una manera molt "pim-pam" i afirmar que això encara no és cap relíquia del passat. Perquè konkrete poesie i no Hölderlin, Goethe, Schiller o els llibres d'aquest nou Sant Jordi? Les raons són senzilles: 1) sóc a Alemanya però 2) l'alemany és complicat, ergo 3) només puc llegir coses que s'acotin a un camp semàntic senzill i 4) un exemple d'aquestes coses serien les novel.les gràfiques, la poesia visual o la poesia "concreta".

Així doncs, ja ho tenim: jugar amb la materialitat i la forma de l'escriptura, passar-ho bé sota el paraigües i l'excusa de seriosos manifestos de 40 planes, considerar l'espai "pàgina" com part del poema i en conseqüència donar avantatge al camp visual, estimar la geometria, adorar l'arquitectura, tot (i més) ben mesclat: un dia dels anys 1950's, el senyor Eugen Gomringer (barreja de bolivians i suïssos però instal·lat a Alemanya) va decidir que totes aquestes coses juntes podrien, a nivell poètic, encunyar-se sota el nom de "poesia concreta". Alegria!

De fet, val a dir que, simultàniament, senyors brasilers com Décio Pignatari (molt enfadat amb la Coca-Cola, ja l'any 1962) i els germans Haroldo i Augusto da Campos també van fundar quelcom semblant a la poesia concreta a través del seu grup Noigrandres, instal·lat a São Paulo. Però com que estem a Alemanya i aquest blog és de tot menys just i científic, ens acotarem als simpàtics nord-europeus.

Atès que la humanitat té la necessitat constant de posar papes i fundadors a les coses, podríem dir que Eugen Gomringer és EL pare de la poesia concreta, però llavors potser hi hauria gent que s'enfadaria. En tot cas, alguns dels seus hits són el ping-pong, el vent i el silenci:



Tot i que, segurament, el hit dels hits és la "poma amb cuc" de Reinhard Döhl, que ha superat els 40 anys de vida (és del 1965) amb alegria, fama i mèrit:


Finalment, no podriem deixar de banda el poema visual per excel·lència de Timm Ulrichs, artista alemany que ja té el cabell molt blanc i que és conegut per coses com aquesta però també pel seu "ordre/desordre":



Però els temps canvien, clar. Els joves es fan grans, els inexistents existeixen, els joves es tornen adults (o ho intenten) i gent més gran que no havia exposat mai fa obres noves. Per això, molt ràpidament i a tall d'exemple, diverses coses maques que hom pot trobar a la xarxa sota el nom repel·lent de "poesia concreta":

Traduïble com "enrere" o "de tornada", fet per un tal Anatol Knotek, austríac.
La conya resideix en què, normalment, la dièresi està a la segona u, no a la primera,
de manera que la "ü" torna "zurück" i es converteix en "züruck". Visca!

"Verl ren", de Christian Lippuner. Diria que "verloren" vol dir "perdut",
de manera que la "o" ha desaparegut.

Homenatge de Joseph Felix Ernst a la poma de Reinhard Döhl. En comptes de 
ser una poma és una cara, en comptes d'haver-hi molts "äpfel" hi ha molts "döhl" 
i en comptes d'haver-hi un "wurm" hi ha un "äpfel".

1 comentari:

Anònim ha dit...

Fantàstica entrada! Felicitats!